The Fly of St. Jaume Street

The Big Averell


No és una mosca convencional ... em té captivat.

No és que n'hi hagi només una, és una raça, sempre n'hi han, estiu i hivern, es diria que formen una petita colònia terriblement desconcertada per ves a saber què. Potser sectarisme, associació de conveniència, amistat o bon rotllo entre elles, desconcert provocat per algun trauma col·lectiu, desorientació, ... no sé.

De fet, crec que tenen una esperança de vida molt superior a la de la resta de dípters ... és més, estic convençut que si aconseguís interrogar-ne alguna, m'informaria que són al carrer abans que jo hi vingués a viure fa més de dos anys; no és que ho cregui per que les vegi adaptades o còmodes en les seves acrobàcies aèries en aquell "micro-clima", si no per que de ben segur que són les mateixes que hi havia quan vaig venir ... i ja posats, quant deu fer que hi són? quants anys deuen tenir? es reprodueixen? cóm s'alimenten? cóm s'organitzen socialment? ... captivador, fins i tot inquietant.

Suren de forma despreocupada a mitja alçada al capdavall del carrer, just abans d'arribar a la Plaça de l'Antic Hospital de Sant Jaume i ni tant sols es dignen a apartar-se quan t'hi creues, però curiosament tampoc mai m'han atacat o molestat. Sembla que hi hagi un codi tàcit de respecte mutu. Potser em saluden i jo no les sento, potser volen establir un canal de comunicació o em fan senyals en el seu periple aeri ... i jo com si res.

Hi són nit i dia. Possiblement fan guàrdies, però se'm fa estrany que, tot i el seu escàs pes, puguin romandre a l'aire tantes hores sense aturar-se a descansar ... o potser això les mataria; això és! mentre volen i ens esquiven no tenen temps per pensar en morir-se. Crec que encara podré aprendre'n alguna cosa (prenc nota).

Darrerament han iniciat una subtil migració al cap de munt del carrer. Un èxode discret, silenciós, gairebé imperceptible que a mi no m'ha passat per alt. Què les deu empènyer a fer aquest desplaçament? Possiblement les continuades pluges que darrerament ens fustiguen, l'augment de la humitat, la calor, la insolació de cada cop més durada ... potser volen envair les platges ... curiós si més no.

També he observat certa impertinència en el seu comportament. Ara he de combatre-les mentre algun vianant amb mira de reüll mig espantat. Crec que el canvi climàtic les altera, les "desperta" del període de hibernació, o potser soc jo el que està alterat; en tot cas, jo segueixo tenint el meu hàbitat concretat al número 6 del carrer, mentre que elles s'han desplaçat del número 26 a entre el 12 i el 14. He decidit un trajecte alternatiu per anar a buscar el diari per evitar-les.

Hauré d'anar pensant en un pla de convivència no agressiva, iniciar alguna mena de negociació tàcita. No en podré fugir permanentment, elles hi són des de molt abans que jo arribés i he de respectar-ho.

És 5 de juliol i no hi són. Ni a primera hora del matí quan he sortit a comprar per dinar, ni al migdia quan he tornat a casa, ni al capvespre quan he anat a veure si la platja seguia allà on estava al matí, ni a la nit quan he baixat la brossa orgànica degudament embossada en material 100% reciclable (cada cop em costa més trobar aquest tipus de bosses per la zona, un altre fet inexplicable al que hi hauria de dedicar uns quants manifests) ... han desaparegut.

La nit passada deuen haver iniciat l'emigració anual cap a terres menys càlides, més temperades. Les imagino volant en grup a entre 150 i 170 cms. del terra molestant a tot aquell que es creua al seu pas, sense distinció de gènere, raça o religió (prenc nota d'aquesta actitud).

Les espera un estiu més soportable a St James Retail Park:
Glasgow Rd, Dumbarton, West Dunbartonshire G82, UK.

Tenen uns quant dies de travessa però, com cada any, visitaran el carrer on tants cops havien intentat comunicar-se amb el aleshores jove David Byrne.